To install click the Add extension button. That's it.

The source code for the WIKI 2 extension is being checked by specialists of the Mozilla Foundation, Google, and Apple. You could also do it yourself at any point in time.

4,5
Kelly Slayton
Congratulations on this excellent venture… what a great idea!
Alexander Grigorievskiy
I use WIKI 2 every day and almost forgot how the original Wikipedia looks like.
Live Statistics
Spanish Articles
Improved in 24 Hours
Added in 24 Hours
Languages
Recent
Show all languages
What we do. Every page goes through several hundred of perfecting techniques; in live mode. Quite the same Wikipedia. Just better.
.
Leo
Newton
Brights
Milds

Andreu-Avel·lí Artís

De Wikipedia, la enciclopedia libre

Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de junio de 1908-Sitges, 2 de julio de 2006)[1]​ fue un periodista, escritor y dibujante español, conocido con el pseudónimo de Sempronio. Era hijo de Josep Artís i Balaguer y primo de Avel·lí Artís-Gener.

Biografía

Antes de la guerra civil española colaboró con la Revista de Catalunya, Mirador y L'Opinió. En 1941 adoptó el pseudónimo de Sempronio, con el que firmaba sus colaboraciones en la revista Destino (donde también empleó el de Miguel del Puerto),[2]​ Después generalizó el pseudónimo en el conjunto de sus artículos y libros. También colaboró con el Diario de Barcelona y El Noticiero Universal. En 1964 fue el primer director de Tele/eXpres, y de 1966 a 1970 dirigió Tele/Estel, primer semanario en lengua catalana autorizado por la dictadura franquista. Desde 1964 colaboró regularmente en La Vanguardia y desde 1976 en Avui.[3]

Durante los años 1970 y 1980 se centró en construir en sus libros una crónica, entre histórica y costumbrista, de la Barcelona del siglo XX, pero también manifestó su interés por el mundo del arte (también cultivó la pintura y llevó a cabo algunas exposiciones). En 1972, el Ayuntamiento de Barcelona lo nombró cronista oficial de la ciudad, y en 1991 le otorgó la Medalla de Oro al mérito artístico. En 1987 la Generalidad de Cataluña le reconoció su trayectoria con la Creu de Sant Jordi.

Obras

Ensayo

  • Barcelona tal com és (1948)
  • Los barceloneses (1959)
  • Minutero barcelonés (1963)
  • L'art de viure al dia (1970)
  • Retrats de Ramon Casas (1970)
  • Clar i català (1973)
  • Aquella entremaliada Barcelona (1978)
  • Barcelona era una festa (1980)
  • Quan Barcelona portava barret (1983)
  • Barcelona pel forat del pany (1985)
  • Barcelona bitllo-bitllo (1986)
  • Taula de cafè (1989)
  • Barcelona a mitja veu (1991)
  • Cent autoretrats d'artistes catalans (1992)
  • Barcelona es confessa a mitges (1994)
  • La Barcelona del jove Picasso (1995)

Novela

  • La oración del diablo (1962),finalista del Premio Planeta (1960)
  • La vall dels reis (1985)
  • El mur (1988)

Poesía

  • L'accent de Barcelona (1938)

Teatro

  • Les flors del Mal (1947)
  • Els fugitius de la plaça Reial (1964)
  • La canción del Paralelo (sarsuela, 1943)
  • La impassible (1935)

Referencias

  1. Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Andreu-Avel·lí Artís». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  2. Tarín Iglesias, José (24 de octubre de 1976). «Los cincuenta años periodísticos de Sempronio». ABC: 18. 
  3. Tharrats, Joan Josep (2007). Cent Anys de Pintura a Cadaqués (en catalán). Barcelona: Parsifal Edicions. ISBN 978-84-95554-27-7. 

Enlaces externos

Esta página se editó por última vez el 6 mar 2024 a las 17:48.
Basis of this page is in Wikipedia. Text is available under the CC BY-SA 3.0 Unported License. Non-text media are available under their specified licenses. Wikipedia® is a registered trademark of the Wikimedia Foundation, Inc. WIKI 2 is an independent company and has no affiliation with Wikimedia Foundation.