To install click the Add extension button. That's it.

The source code for the WIKI 2 extension is being checked by specialists of the Mozilla Foundation, Google, and Apple. You could also do it yourself at any point in time.

4,5
Kelly Slayton
Congratulations on this excellent venture… what a great idea!
Alexander Grigorievskiy
I use WIKI 2 every day and almost forgot how the original Wikipedia looks like.
Live Statistics
Spanish Articles
Improved in 24 Hours
Added in 24 Hours
Languages
Recent
Show all languages
What we do. Every page goes through several hundred of perfecting techniques; in live mode. Quite the same Wikipedia. Just better.
.
Leo
Newton
Brights
Milds

Marta Pessarrodona

De Wikipedia, la enciclopedia libre

Marta Pessarrodona

Marta Pessarrodona en 2014
Información personal
Nombre en catalán Marta Pessarrodona i Artigues Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacimiento 18 de noviembre de 1941 Ver y modificar los datos en Wikidata (82 años)
Tarrasa (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Poeta, escritora y crítica literaria Ver y modificar los datos en Wikidata
Años activa desde 1968
Distinciones

Marta Pessarrodona y Artigues[1]​ (Tarrasa, Vallés Occidental, 18 de noviembre de 1941) es una poetisa, narradora y crítica literaria española.[2]​ También ha cultivado el ensayo y el género biográfico. Es autora de libros como Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologado por Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998). En 1997 recibió la Cruz de San Jorge de la Generalidad de Cataluña.[2]

Biografía

Ha sido lectora de español en la Universidad de Nottingham en 1986 y ha coordinado la Comisión Internacional para la Difusión de la Cultura Catalana, dependiente del Departamento de Cultura de la Generalidad de Cataluña. Tiene varios trabajos sobre Virginia Woolf y el Círculo de Bloomsbury, y ha traducido, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir y Marguerite Duras. Su poesía, a veces cáustica y un poco lapidaria, es realista, sin artificio retórico aparente, a menudo sentenciosa e irónica, y suele nacer de la meditación o del recuerdo. Habitualmente escribe artículos en Avui y El Temps. El 1997 recibió la Cruz de San Jorge. En 2007 se publicó una antología de su obra poética. Actualmente (2010) está investigando sobre el exilio republicano al Archivo Nacional de Cataluña en San Cugat del Vallés.[3]

Por sus obras publicadas en 2010, el poemario Animals i plantas y los ensayos Francia: enero 1939. La cultura catalana exiliada y l'exili violeta, fue galardonada con el Premio Nacional de Literatura de la Generalidad de Cataluña.[4]

En 2019 recibió el Premio de Honor de las Letras Catalanas, otorgado por la asociación Òmnium Cultural.[5]

En el barrio de Mirasol (San Cugat del Vallés) hay una biblioteca dedicada a ella con su nombre.

Obras[6]

  • Primers dies de 1968 (1968)
  • Setembre 30 (prologado por Gabriel Ferrater, 1969)
  • Vida privada (1972)
  • Memòria (1979)
  • A favor meu, nostre (1981)
  • Berlin suite (1985)
  • Homenatge a Walter Benjamin (1988)
  • Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988)
  • Nessa: narracions (1988)
  • Tria de poemes (1994)
  • L'amor a Barcelona (1998)
  • Fauna (1994)
  • Barcelona, una nova ciutat europea (1995)
  • Montserrat Roig: un retrat
  • Maria Aurèlia Capmany: un retrat
  • Frederica Montseny: un retrat
  • El segle de les dones (2002)
  • Virginia Woolf in the Midlands (Londres. Anglo-Catalan Society, 2004)
  • Caterina Albert: un retrat, amb fotografies de Pilar Aymerich (Institut Català de la Dona, 2005)
  • Mercè Rodoreda i el seu temps (2005)
  • Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006).
  • Poemes 1969-2007: Antologia (Editorial Meteora, 2007)
  • Animals i plantes (Editorial Meteora, 2010)
  • França 1939. La cultura catalana exiliada (2010).
  • L'exili violeta (Editorial Meteora, 2010)
  • A favor nostre. Antologia de poemes i pròleg a cura d'Àngels Gregori (Godall Edicions, 2019)

Referencias

  1. Marta Pessarrodona i Artigues. Gran Enciclopèdia catalana (catalàn) Consulta 7 de marzo de 2017
  2. a b Dones-Poetes Generalitat de Catalunya (catalán) Consulta 21 octubre 2013
  3. Marta Pessarrodona. Ara (diari) 11 de diciembre de 2010
  4. Marta Pessarrodona i Xavier Mariscal, Premis Nacionals de Cultura. TV3 23 de febrero de 2011 Consulta 7 de marzo de 2017
  5. EFE. «Marta Pessarrodona recibe el Premio de Honor, entre "la modestia y el orgullo"». eldiario.es. Consultado el 4 de junio de 2019. 
  6. MARTA PESSARRODONA Escritoras.com Consulta 7 de marzo de 2017

Enlaces externos

Esta página se editó por última vez el 26 dic 2023 a las 19:02.
Basis of this page is in Wikipedia. Text is available under the CC BY-SA 3.0 Unported License. Non-text media are available under their specified licenses. Wikipedia® is a registered trademark of the Wikimedia Foundation, Inc. WIKI 2 is an independent company and has no affiliation with Wikimedia Foundation.