To install click the Add extension button. That's it.

The source code for the WIKI 2 extension is being checked by specialists of the Mozilla Foundation, Google, and Apple. You could also do it yourself at any point in time.

4,5
Kelly Slayton
Congratulations on this excellent venture… what a great idea!
Alexander Grigorievskiy
I use WIKI 2 every day and almost forgot how the original Wikipedia looks like.
Live Statistics
Spanish Articles
Improved in 24 Hours
Added in 24 Hours
Languages
Recent
Show all languages
What we do. Every page goes through several hundred of perfecting techniques; in live mode. Quite the same Wikipedia. Just better.
.
Leo
Newton
Brights
Milds

Josep Rovira i Bruguera

De Wikipedia, la enciclopedia libre

Josep Rovira i Bruguera
Nacimiento 4 de julio de 1865
Barcelona
Fallecimiento 29 de abril de 1925
Barcelona
Ocupación Industrial y político
Partido político Lliga Regionalista
Familiares Francesc Rovira i Beleta

Josep Rovira i Bruguera (Barcelona, 4 de julio de 1865 — 29 de abril de 1925) fue un industrial y político español, tío de Francesc Rovira i Beleta.[1]

Biografía

Can Rovira de la Volta en Jorba (Noya), casa pairal de la familia de Josep Rovira i Bruguera. Característica arquitectónica, desde la calle Major, por uno de sus tres accesos.

Nace en la ciudad de Barcelona, en el distrito del Ensanche, el 4 de julio de 1865, hijo y heredero de Ramon Rovira i Casanella (Can Rovira de la Volta, Jorba, 1836—Barcelona, 1914), industrial, propietario de la fábrica El Progreso de San Martín de Provensals (1888–1988),[2]​ y Jacinta Bruguera i Rius (Barcelona, 1845—Sant Cugat del Vallès, 1907), propietaria, promotora de la Casa Jacinta Bruguera de Sant Cugat del Vallès[3]​y heredera de la familia aristócrata Foixart, conocidos ser los antiguos propietarios de lo que hoy se conoce como Montjuïc.

Fue industrial, comerciante y propietario —mayor contribuyente (1922),[4]​ sucesor en la fábrica El Progreso de Sant Martí de Provençals (1914-1925),[5]​ presidente de la Asociación de Fabricantes de Harina de Barcelona (1922-1924), individuo de la Lonja de Barcelona, de la Cámara de Comercio, del Fomento del Trabajo Nacional y de la Sociedades económicas de amigos del país, etc.— y concejal y teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelonadistrito II antiguo, Lliga Regionalista, elecciones municipales de 1905, 1913 y 1922—.[6]

Carrera política

Plano de Josep Puig i Cadafalch de 1917 de su proyecto inicial de urbanización de la montaña de Montjuic para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929, donde se observan, a la derecha del Palacio Nacional, las hondonadas de la antigua cantera Foixarda, cedida al Ayuntamiento de Barcelona en 1915, con destino a parques y jardines, por los herederos de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep Rovira i Bruguera.

Entre 1901 y 1925 coordina las campañas políticas de Lliga Regionalista en Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, barrio de Barcelona entonces perteneciente al antiguo distrito II, por el que, como Ferran de Sagarra i de Siscar, Lluís Duran i Ventosa, Juan Ventosa, Pedro Rahola o Joan Rubió i Bellver, será por primera vez elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905.[7]

Reelegido concejal en 1913, media en 1915 la cesión de su familia al Ayuntamiento de Barcelona de los terrenos de la cantera Foixarda en la montaña de Montjuic, destinados a parques y jardines[8]​ según proyecto de urbanización de esta montaña para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929,[9]​ donde sobre dos de sus hondonadas Pius Font i Quer creará en 1930 el Jardín Botánico de Barcelona (hoy Jardín Botánico Histórico de Barcelona). Estos terrenos provenían de su made, la heredera de la familia aristócrata Foixart (hoy Fuixart).

En las elecciones generales de 1918 es proclamado por su partido candidato a Cortes por el distrito de Tremp (Lérida), frente al candidato reformista Josep Llari.[10]

En 1922 es nuevamente elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona, de cuyo cargo será separado por el gobernador civil de Barcelona, general Lossada, el 1 de octubre de 1923, tras promulgarse el día anterior, como medida del directorio militar de Primo de Rivera consecuente a su golpe de Estado, un real decreto por el que se disolvían los ayuntamientos y se destituían sus regidores por serlo de origen electoral, siendo también su alcalde, Fernando Fabra y Puig, II marqués de Alella, así mismo destituido, sustituyéndolo como alcalde de Barcelona el vocal asociado Josep Banqué i Feliu.

Muere en la ciudad de Barcelona, tras convalecer en Suiza y Sant Cugat del Vallés, el día 29 de abril de 1925, durante la dictadura de Primo de Rivera, siendo cabo del somatén del distrito II (1922-1925)[11]​ y presidente de su ateneo obrero (1907-1925).[12]

Véase también

Referencias

Notas

  1. Gran Enciclopèdia Catalana (ed. dgtl.): Josep Rovira i Bruguera (artículo en catalán).
  2. Entierro Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. de Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep Rovira i Bruguera, presidido por Guillem de Boladeres i Romà, alcalde de Barcelona. (La Veu de Catalunya: 7/9/1914, p. 2.) Necrología Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. en La Veu de Catalunya (6/9/1914, p. 3). Recordatorio en La Vanguardia (25/10/1915, p. 2).
  3. Esquela de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep Rovira i Bruguera, fallecida en la Casa Jacinta Bruguera de San Cugat del Vallés, donde su hijo pasó temporadas convaleciendo. (El Poble Català: 14/10/1907, p. 1.)
  4. Tesaurus d'Història de Catalunya: mayor contribuyente.
  5. PUCHALS I CANALS, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, p. 278.
  6. CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (2013): Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (e-book): entrada de Josep Rovira i Bruguera. BALCELLS I GONZÁLEZ, Albert et. ál. (coord. Eugènia SALVADOR) (1989): Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals, Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.
  7. SAGARRA, Josep Maria de (1964): Memòries, Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.). Candidatos de la Lliga Regionalista al Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905. Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. (La Veu de Catalunya: 1/11/1905, p. 2.)
  8. Cesión al Ayuntamiento de Barcelona de los terrenos del sector de la Foixarda de Montjuïc, propiedad de los herederos de Jacinta Bruguera i Rius, destinados a parques y jardines. (La Vanguardia: 20/11/1915, p. 4.) ARRANZ HERRERO, Manuel (1991): Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, pp. 184-189.
  9. GRANDAS, M. Carmen (1988): L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.
  10. MIR CURCÓ, Conxita (1985): Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216. Campaña política del candidato a Cortes de la Lliga Regionalista por el distrito de Tremp Josep Rovira i Bruguera. Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. (La Veu de Catalunya: 6/2/1918, p. 7.)
  11. Cabo del somatén de la ciudad de Barcelona antes de que fuera instaurado el Somatén Nacional por Miguel Primo de Rivera el 17 de noviembre de 1923. La Vanguardia (29/1/1922, p. 12). Cfr. CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (ob. cit.): ibíd.
  12. Sesión necrológica en honor de Josep Rovira i Bruguera en el Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona, memorado por Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. Joan Ventosa i Calvell y Manuel Folch i Torres. (La Veu de Catalunya: 21/6/1925, p. 5.) Entierro de Josep Rovira i Bruguera Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. (La Veu de Catalunya: 1/5/1925, p. 4.) Necrología en La Vanguardia (30/4/1925, p. 10); ídem Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. en La Veu de Catalunya (30/4/1925, p. 2). Recordatorio en La Vanguardia (28/4/1926, p. 2); ídem Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. en La Veu de Catalunya (28/4/1926, p. 1).

Bibliografía

  • ARRANZ HERRERO, Manuel (1991): Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, pp. 184-189 (entrada familia Foixart).
  • BALCELLS I GONZÁLEZ, Albert et. ál. (coord. Eugènia SALVADOR) (1989): Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals, Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.
  • CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (2013): Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (e-book): entrada de Josep Rovira i Bruguera
  • GRANDAS, M. Carmen (1988): L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.
  • MIQUEL I SERRA, Domènec (1997 y 1998): "L'arquitectura moderniste a Sant Cugat del Vallès" y "Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès" en Gausac, Sant Cugat del Vallès, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, n.os 11 y 12, pp. 70 y 85 y 63 y 65, respectivamente.
  • MIR CURCÓ, Conxita (1985): Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216.
  • PUCHALS I CANALS, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, pp. 277-282.
  • RAJA I BORRÀS, Miquel et. ál. (2011): Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Jorba, Catàleg de Béns Protegits, Patrimoni Arquitectònic, Jorba, Ajuntament de Jorba (enlace).
  • SAGARRA, Josep Maria de (1964): Memòries, Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.).

Bibliografía complementaria

  • ATENEU OBRER DEL DISTRICTE II (1909-1913): Botlletí de l'Ateneu Obrer del Districte II: portaveu de la societat del mateix nom, Barcelona, Impr. de Francesch Badia Cantenys.

Enlaces externos

Esta página se editó por última vez el 8 feb 2024 a las 17:05.
Basis of this page is in Wikipedia. Text is available under the CC BY-SA 3.0 Unported License. Non-text media are available under their specified licenses. Wikipedia® is a registered trademark of the Wikimedia Foundation, Inc. WIKI 2 is an independent company and has no affiliation with Wikimedia Foundation.